Dossier Pep Torras, Preparació de cotxes de slot per curses en pista, d'alta competició.

 Amb aquest títol i escrit pél carismàtic Pep Torras, la cosa promet, oi?

Remenant papers, l'Anna m'ha fet arribar aquest dossier, que intentarem traduir, tot i que faré fotos de tot i el podreu llegir tal cual.

Index:

Anàlisi i composició de lloc dels diferents temes abans de començar la preparació d'un slot-car de competició.

Tipus de cursa i característiques principals del circuit.

Pistes i els seus diferents tipus. ( Cada tipus de pista, segons el seu gra, es diferent, així com,cada carril es diferent...........i saber triar el millor carril per a cada integrant del equip es primordial ),

Model de cotxe a elegir.

Preparació del material i elements del cotxe.

( i la elecció del material es crucial, i la millor manera de triar, es provant,provant, provant! )

Eines i utensilis necessaris per una bona preparació.

(una altre cosa que el Pep li donava importancia, i les eines en tenen moltissima, i no els les donem.Del Pep apart de la seva passió per les caixes, he trobat caixes de curses, plenes d'eines, les que feia servir en aquella época, i a cada tipus de cursa que va fer, amb cotxes de categories diferents, feia caixa nova, eines noves, desestiman les que ja tenía, base de treball nova i au, a preparar cotxes. Jo sóc un fan de les eines, per haver treballat en un taller, i entenc que s'ha de tenir les millors eines per poder treballar bé......però lo del Pep esta a un altre nivell. ).

Revisió i selecció dels diferents components del cotxe a preparar.

( ara tenim molt material calibrat i molta mandanga d'aquesta, però aquest escrit estava destinat a la preparació de cotxes exin/ninco, i moltes vegades, compraves 10 eixos i no en sortia cap de recte, llantes, otro tanto.........hi ha una caixa plena de llantes que posa mal, eix tort, no usar.........)

Coneixements i temes bàsics per començar a preparar un slot-car.

Preparació del xassís:

1. Preparació del xassís i col.locació dels eixos. ( i aqui podriem afegir, que el xassís ha d'estar ben pla, sense cap rebaba, que treballi bé, que no tingui cap desalineació,etc.....)

2.Preparació de la guia.( les guies, tant importants i tant descuidades..........vist a les preparacions del Pep, medía els slots de les pistes, i feia que les guies no toquessin al fons del carril, les rebaixava, marcava i les deixava a mida per cada pista que tenía que correr........així mateix sempre feia material de recanvi, i el material usat en una cursa, no s'usava mes........i ara que ho veig, penso, ostia i naltres varem fer dues 12 hores amb el mateix cotxe sense cambiar res...........que felicians erem!!!!! )

3. col.locació de les trenetes. 

4. Montatge dels cables 

5.Anclatge del motor

6. Elecció de pneumàtics.

Criptic eh, amb la preparació? si...........de preparacions simples i funcionals, el Pep donava importancia al estat del xassís, a les rebabes, a les llantes rodones, a un bon rodat de motor i a que tot funcionés bé.

Preparació de la carrosseria.

1.Pintura

(Algú que va fer unes 24 hores amb un mclaren F1 GTR cromat ( jo crec que tothom li debía recordar l'elecció!!) potser va fer que en altres proves la cosa millorés a cotxes vistosos.)

2. Decoració

(El Pep no va ser mai de decorar gaire els seus cotxes.........o li feia altre gent o els gomets ja li solventaven el tema.)

Dels pocs cotxes decorats del Pep, a excepció del meu GT1 rosa, que s'ha colat!

Pneumàtics

( i sense especificar res mes.........aquest home era increible! paso a explicar-ho breument amb el que he trobat en els seus caixons de material.

Els Pneumàtics son crucials en cursa........tenir els millors fa que el teu cotxe vagi notablement millor que la resta de participants.......i a diferencia d'avui en dia, antigament els pneumàtics eren lliures.......ara les gomes en pista, sempre les dona l'organització. D'en Pep he trobat caixes i caixes de pneumàtics, perfectament guardats, identificats........i catalogats.....la capsa dels papirus, com l'anomenava la meva cosineta, identificava parells i parells de pneumàtics usats en curses i el paper comentava el seu rendiment. Fixeu-vos que hi ha dos punts sobre pneumàtics.........la seva elecció........per tant, adquirir, muntar i rodar cada tipus de goma i treure'n conclusions per a la seva elecció final.

El segon punt,  parla sobre, ja has comprat pneumàtics..........compra 4 caixes a diferents llocs.......prova'ls, analitza i mira si hi ha diferencies.......roda i deixa a mida i apunt de cursa les gomes, treu-ne la primera capa brillant, deixa'ls a la mida que toca, optimitza el seu grip. I naltres amb una caixa de gomes normaletes feiem una cursa...........ojalà el tiet hagués perdut temps explicant-ho però es que mai ens hem pres les curses de la mateixa manera! He trobat gomes apunt de cursa amb el seu papirus corresponent, que les havia rodat lo just per deixar-les apunt per correr........i tenen 20 anys, les poses a un cotxe, i ostres que bé que van!).

Mandos.

1.Preparació

2.Elecció

( i torno a fer un incís per parlar de la colecció de mandos del Pep. En la época analógica on els mandos eren resistius, es a dir, tots anavem amb el famós Parma economy, Turbo o Turbo Qualifier els que tenien mes cuartos, la preparació del mando era crucial. Un mando que tingués fre et feia guanyar molt, jugar amb les resistencies a través de les longituds dels cables del mando era interessant, uns cables amb bona conductivitat eren indispensables i al Pep li encantava portar mandos que marquessin la diferencia. I poder triar mando, era indispensable per poder afrontar amb garanties una prova de resistencia. La preparació dels mandos incloïa canvi de molles, de cursor, optimització del fregament del cursor sobre la resistencia, unes perfectes soldadures per tenir una molt bona conectivitat.Diferents mandos amb diferents resistencies de diferents ohms, per poder triar el adecuat al motor del cotxe i la pista.)

Fonts d'alimentació

1.Diferents voltatges

( Analitzar el voltatge es crucial per saber si necessites un motor que corri molt, o un que no corri tant i controlis millor, i malauradament fins i tot a dia d'avui, els voltatges son semblants, però mai, mai,mai, tindràs la mateixa corrent a 12 volts en dues pistes de velocitat diferents..........de fet de vegades fins i tot varien entre carrils d'una mateixa pista........però ara tenim eines per poder ajustar aquest voltatge i fer que el cotxe vagi com volem )

2. Medicions diverses.

(Doncs això.........saber el voltatge real de cada carril, saber quin carril flaqueja per petites fuites de corrent i quin dona mes xixa en algun punt concret del traçat. Son petites coses, però molt importants, perque sinó et pots passar mitja màniga barallant amb el cotxe o anant malament perque no vas al voltatge de les altres pistes i no ho saps.).

3. Possibilitat de modificar el voltatge.

(Quan els transformadors eren fixes, com es guanyava velocitat? amb condensadors amagats dins de pots de carrets negres, que un cop verificat el mando, d'afegien convenientment si feia falta i desapareixien un cop feta la seva funció.........i no, no son trampes sino t'enxampen! )

Analisí i composició de lloc dels diferents temes abans de començar la preparació d'un slot-car de competició.

Introducció:

Es important com en totes les activitats de la vida, tenir una visió clara de les diferents circumstancies que ens envolten i aprofitar al màxim tota la informació que podem obtenir i sempre intentar aplicar-la amb màxima lògica.

Dic això perque la nostra estimada afició es un tipus d'activitat mes complexa del que sembla aparentment en un principi, si es busquen bons resultats, es molt fàcil caure en errors.

Es tracta de no complicar-se massa la vida i intentar fer les coses lo mes simples i senzilles que es pugui, però al màxim d'efectives i per lo tant, competitives.

Penso que per arribar a poder aplicar aquesta simple formula, es important saber desde el principi, analitzar qualsevol punt per poc important que sembli en la competició del slot-car, desde el principi fins al final i d'això treure les teves conclusions, sempre aplicant al màxim la lògica, per aplicar-ho al teu cotxe de competició i també a l'estratègia de la cursa.

( avui d'això en diriem ser minimalista, però certament et mires un cotxe de curses del Pep i els veus molt semblants a la serie, en canvi, en pista eren trons!!!!!! Feia cotxes simples, optmititzava el que tenía,i no es deixava guiar gaire pel famós dit de, m'han dit que aquest cotxe es el que va bé..........ell ho tenía que provar, palpar, posar contra el crono, exprimir-ho a fons i treure'n les seves conclusions.....per tant, la màxima informació, era saber que duien els rivals, saber com va aquella pista i si es pot provar abans de la cursa en qüestió,etc.......i tenir el criteri per saber de tot el que has vist i sentit, que val la pena fer cas i que no.......... Tot el que esta marcat en vermell, el Pep ho considera primordial i important!

Resum i els 10 manaments del Pep. ( despres en parlem! )

1. Tenir objectius.

2. Informar-se al màxim.

3. Saber analitzar-ho tot.

4. Treure les teves propies conclusions.

5.Aplicar sempre la lògica al màxim.

6.Procurar no haver d'improvitzar.

7.Preparar el cotxe i la cursa amb temps.

8.Provar i rodar el cotxe.

9.Entrenar molt

10.Aplicar la psicologia amb els companys, els components dels equips contrincants, els organitzadors, verificadors, directors de cursa, pisters,etc........

Aquests podriem dir que son els 10 manaments per preparar un cotxe de competició de slot, i per afrontar una cursa amb éxit, però hi ha un punt molt important a tenir en compte, i es el saber les possibilitats reals de cadascú, en funció de les seves aptituts personals i naturals, doncs no tothom es igual i un mateix ha de saber valorar les aptituts positives, i les negatives que normalment son les que mes perjudiquen.

Aquest tema s'ha de tenir molt en compte per no tenir disgustos personals, doncs es important la preparació del cotxe, però crec que la majoria de vegades les aptituts personals del pilot junt amb la predisposició i la preparació, son mes importants que el mateix cotxe.

Dic tot això per evitar algun possible disgust, d'algú que pugui pensar que tenint un bon auto, ja ho té tot.

També s'ha de tenir molt en compte el factor sort, que també es molt important en el slot racing.

Sobretot controlar els nervis i la pressió psicológica , es bàsic per fer una bona cursa.

Conclusió:

No fer res perque si, pensa-ho tot molt bé abans de començar, per no perdre el temps, els diners i la paciencia.

Assegurar un bon resultat , per poder tenir la màxima satisfacció i sobretot passar-ho molt bé! Es essencial.

Pep Torras 1998.

Nota del nebot bony:

(Si us pareu a analitzar el que explica, es, feina, feina, feina!naltres de joves quan corriem resistencies contra ell, corriem amb un sol cotxe, no teniem muleto, el pintavem com ens agradava i mes d'un cop vam patir pel poc que es veia,Però tota aquesta ingent feina de formigueta, de recopilar informació, tota, provar i rodar cotxes, de entrenar i entrenar...........i ara entenc que mai em volgués en els seus equips de resistencia..........durant molts anys, jo era dels de aptituts negatives..............era massa volàtil, massa impulsiu, no sabía controlar els nervis......apart de que com a preparador no tinc res a veure amb el tiet, sóc dels que acaba els cotxes a última hora, sóc dels que entrenar els fa pal, dels que en serio haig de provar tants tipus de motors i gomes...........uff quin pal!

Però d'altra banda, m'encantaría passar-li un dossier així al meu nebot........i que passés hores llegint, analitzant i després de la cursa, tornés a llegir aquest escrit, i punt per punt, veiés on l'ha espifiat.

També penso que perque hi hagi Peps, hi ha d'haver nebots bonys com jo, amb una manera de pendre's el slot, que res té a veure amb la del tiet.

En fi, em feia molta gracia compartir-ho, llegint-ho m'emociono, perque penso en ell, i també penso, ostia, veient lo capgros que era jo, perque no em deixaves un  dossier a la vista, que potser hagués aprés algo...............tot i que, sóc un cas perdut, però en tot cas, espero de veritat, que a algú li pugui servir.

Potser falta el punt mes important, que es, perque l'equip d'una cursa de resistencia funcioni, s'ha de tenir un líder carismàtic i valent, capaç de fer rutllar tothom al seu lloc i treuen el millor de cadascú.I ser un punyetero pencaire del slot, dels cuals només en conec dos, en Gubi i el Pep.......al nivell que han anat tots dos, no els donava per tenir gaire vida fora del slot, mentre que molta altre gent ens prenem el slot, com punt de desconexió de la vida normal, de disfrutar de les curses.......però pencar per fer una cursa ni s'ens passa pel cap..............cadascú té les seves circumstancies i enten la vida a la seva manera........el meu consell es, pots fer cas als manaments del Pep, mentre segueixis tenint vida apart del slot........si el slot es menja la resta de la teva vida, llavors pensa que tot no es pot tenir, i que per un costat o altre, la cosa acaba petant..........tot i així, gent amb dedicació extrema al slot, no en trobareu gaire, el Pep va ser un d'ells.

El Pep era el líder del equip...........era el mecànic, era el estratega, i el pilot que era capaç de tornar a calmar-ho tot, quan tot s'en anava en orris...........una màniga seva, perfecte, sense sortides tornava la moral al equip. Aquest era el Pep, un tiet, un pilot, un amic dels seus amics, capaç de fer que cuatre que no es parlaven, parlessin tots amb ell............potser amb el temps, anirem aprenent a tenir un xic mes de carisma! Gracies Pep!)

Sam Chuecos juliol 2024

Historia del rallyslot 1/32 entre 1993 y 2004 by Pep

 Historia del rallyslot a Sabadell,( Barcelona ) contado con coches.

Esta es la colección de coches de competición de rallyslot de mi tio, Pep Torras,que corrió slot desde el año 1965 hasta el 2020.

Mi tio fué un piloto de resistencias, y su colección de coches de resistencia, es bastante mayor que la de rallyslot, pero en los años dorados del rallyslot catalan, por el hecho de poder competir junto a hijos y sobrino, y ante la falta de pistas serias para hacer resistencia, hizo rallye.

La época dorada del rallyslot catalan fué entre 1990 y 2008.

No estan todos, pero os pongo una muestra representativa de coches de rallyslot.

En primera fila de la primera foto, los coches de grupo N, los en teoria de serie, coches de caja con pocas modificaciones, con los que, por un presupuesto ajustado podías competir a alto nivel en rallyslot, en una época donde en cada rallye había 300 pilotos y había rallyslot cada fin de semana en dos o tres clubs distintos.

Coches, en primera fila tenemos, en los extremos, el Ferrari GTO exin, uno de los mejores coches que hizo Exin,y que haciendole muy poco, era muy competitivo con motor RX4 ( compacto ). Al otro extremo, el raro Audi Quattro amarillo con motor RX abierto. El Audi fué un coche de serie, era complicado, su tracción a las 4 ruedas doblaba el chasis, sin un buen motor con poder magnético, no iba, pero si lo ajustabas bien, y tenías un buen motor, hasta los GTO ganabas.

Entremedio primera fila. Ferrari F50, mitsubishi Lancer Evo3 minireplicas con chasis de mercedes Cklasse, Mercedes Cklasse y Mclaren F1 GTR, todos con motor RX4. Coches de pista en rallye? a falta de modelos de serie que fueran bien, se permitió coches de pista, y eso hizo que Ninco fuera sacando modelos cada vez mas competitivos y el Mclaren F1 GTR fué el mas competitivo de todos.

Los Tyco, Bugatti EB110, apuesta personal de mi tio por no correr con los mas usados Audi 90 GTO que rivalizaban en grupo N con los Mclaren F1 GTR.

Pero pasemos a los preparados, que hay cosas bonitas. El Celica azul, un grupo A de motor abierto, un coche simple y efectivo, motor abierto, chasis de audi Quattro exin, guia pivotante, carrocería rebajada con acetona y sujeta al chasis con agujas.

A su lado, Mclaren F1 GTR grupo B. Los grupo B eran coches con motor abierto, invertido, es decir, el iman del motor al final del chasis y paralelo al eje trasero. Con tracción por poleas y gomas ( faltan dos ), carroceria muy rebajada y guia basculante.

Los grupo B fueron los coches mas rápidos usados en rallyslot, y se prohibieron por falta de motores y porque nadie quería empezar en una categoria, donde los habituales llevaban mas de 15 años corriendo con esos coches. La convergencia del eje trasero, tan acusada, era para mejorar el paso por curva.

Peugeot 405 TT y BMW M1, dos ejemplos de grupo A, con diferentes disposiciones motrices, y con ruedas independientes para mejorar el paso por curva. Chasis metálico, hecho en Vic y carroceria rebajada.

Mclaren F1 GTR, con base de un chasis ninco, cuna slot.it delantera con motor hacía adelante, ruedas traseras independientes, tracción por gomas y guia pivotante Ninco. Un ejemplo de grupo A fácil de hacer y tremendamente efectivo en rallyes de harina.

Y es que si, se corría en rallyes con pista limpia, pero tambien con harina, gofio o colacao y maizena, en mayor o menor proporción, pues cuanta mas harina en pista, mas complejo era el paso de los coches. Eran rallyes donde había clasificatorias, donde solo los mejores pasaban a la final. Y en donde la mayoría de coches mostrados, lograron buenos resultados.

Salut

Ferrari's Exin de carreras made in Pep.

 Estos dias voy sacando, admirando y haciendo inventario de los coches de carreras de Pep.

En los 90, en Sabadell, sobretodo apartir del 94/95, hubo varios clubes con pistas de velocidad, enormes y exin, donde los F40, preparados por Pep, volaban bajo y se enfrentaban al resto de participantes.

Yo, como adolescente que solo llevaba un pequeño bagaje del campeonato intergarages en donde vivía, había visto correr estos F40 ya en las pruebas de Montmeló de la coordinadora de Escuderias.......un año coincidió con el GP de Montmeló, creo que era el 89, y estar ahí, pilotando en esa pista enorme, y que todo el pavellón de deportes temblara, cuando los F1 con su V12 engatillaban la recta a fondo..............si nunca os acordais de ese momento brutal, para mi ese, fué uno de esos.

Estos F40, llevados por Pep y Miki, eran lo mas.........el mio, del club scalextric, no les llegaba ni a ver sus luces traseras de lejos........a pesar que me esmeré, mi F40 era segundos mas lento que estos.

Vamos al detalle:

El del alerón y retros rojos, mas convencional, la preparación es la siguiente, motor RX2, con piñón negro y corona blanca, ( engranan mucho mejor que las grises y son mas blandas, menos ruido ), llantas y ejes seleccionados entre centenares de llantas, y ejes seleccionados, para que estuvieran totalmente rectos, porque sinó los rebotes del eje trasero en rectas grandes, es brutal. Gomas de perfil bajo delante, Ninco superracing detrás, o la época se usaban los Silicona pata negra, y tornillos ninco. Motor sujeto con superglue y gomets adhesivos en la carrocería, para que el motor apoyara en la bandeja y no tuviera vibraciones. Evidentemente hay una selección de motores, escogiendo el mejor que tenía para este modelo. Con un peso de casi 90 gramos, es mas pesado que el siguiente a presentar, que es casi 2 gramos mas ligero.

Fijaros en los gomets amarillos que hacen tope de motor con la bandeja!

Ambos chasis.

Y direis, hombre,es una preparación muy simple, no lo niego, pero todo esta en su sitio, hay una selección de material muy acurada, todo ajustado, pegado, montado con cariño y muy probado. Quizás ahora veo la importancia al probar, probar y probar, para ver como mejorar un coche.

Pasemos al otro F40, un poco mas baqueteado:

Y digo baqueteado, porque aqui se vé las argucias de Pep, en intentar bajar el motor, para tener un poco mas de efecto imán a pista, eso con unas gomas mas planas y bajas, le ayuda a buscar un poco ese efecto imán.

........poco pero se nota, motor RX2 y corona blanca, llantas de Ferrari B3, perfil bajo delante, y gastado de tanto rodar, y gomas exin siliconas pata negra, bastante usadas tambien, que quedan muy planas...........ejes seleccionados igual que llantas, tornillos cortos de exin y motor pegado al chasis. En ambos, guia exin, con trencillas de ninco.

El Ferrari GTO fué el coco de rallyes en grupo N2 o dos ruedas motrices y era un coche muy rápido que perdonaba bastantes errores, pero su rival tenía una ventaja,el motor abierto, el motor RX2 del GTO en la época, era visto como un motor para principiantes, corriendo la mayoría de veteranos con motores abiertos, motores que todo el mundo tenía por la mano, con imantadores,etc......

Todo eso fué cambiando a principios de los 90, tanto en Barcelona como en Gerona se instauraron los motores RX2 o motores de caja cerrada, como los únicos a utilizar, siendo Sabadell, de los pocos lugares donde se podía seguir corriendo en grupo N con motor abierto. Y el Audi Quattro era un gran rival para el GTO en rallye.

La unidad en cuestión, tiene pinta de ser pistera, aunque ese desarrollo de exin que valía para todo, iba bien en todos lados.......... No le conozco participaciones, porque estaba mas apegado a su Audi Quattro amarillo........toda una caracteristica de coleccionista que podía poner en pista, un coche exclusivo como este Audi tan buscado.

Si hablamos de su preparación, sigue  la misma preparación que los F40, motor RX2, piñon negro, corona blanca, llantas de Ferrari B3, tornillos largos, carroceria suelta, con el interior y luces pegado a la carroceria, y gomas de perfil bajo delante y pata negra detrás, muy gastadas.

El peso era uno de los puntos fuertes del Ferrari GTO, pues con sus 80 gramos, era mas ligero que el 037, BMW M1, Porsche 911 o Ferrari F40 que con casi 90 gramos, era el mas pesado.

Poco a poco os iré presentando sus coches, sus preparaciones, en base a lo que conozco y a lo que puedo desgranar.

Espero que os sirvan. 

Salut

Un coche preparado by Pep

 Aunque muchos buscais coches preparados de los 60/70,que por cierto, no había tantos....... lo cierto es que Pep si tuvo muchos preparados de los 90/2000.........época en la que los coches Ninco, Proslot, etc........se compraban a pares o a medias docenas, y se preparaban con esmero y dedicación.

Y es que preparar un Ninco, llamemosle Mclaren F1 GTR o Porsche 911 GT1, o Mercedes CLK GTR, no era tarea sencilla...............no, si querías que fuera como un tiro............yo tengo de mis tiempos jovenes, un par de ninco's preparados, y lo cierto es que nunca estuvieron al nivel de los coches de Pep. Los coches de Pep, siendo aparentemente iguales a los mios, corrían mas, se salían menos y no tenían avería alguna.

La muestra de coches de la foto, son unos cuantos de tantos que preparó y corrió en carreras de pista. Pep no fué solo coleccionista, era piloto, muy piloto...........y un preparador muy fino, entregado, exigente y extremadamente meticuloso.

Como estudioso del slot, y direis, hombre Sam, te has pasado de frenada...............pues no! Pep era de los que cogía un coche, lo desmontaba, lo rehacía, pieza a pieza, optimizando todo, haciendo que todo encajara bien, que no hubiera rebabas, retocando aquellos pequeños detalles que nadie le da importancia, y son los que hacen que un coche vaya mejor o peor.

En el foroslot nos llevamos algunos coches de carreras, precios asequibles.......yo siempre he aprendido de los coches montados por otros......de hecho me encanta comprar coches de otros, desmontarlos y ver como estan montados, que detalles tienen que yo no tenía en cuenta y hacen que ese coche sea distinto al mio, y por ello dí la opción en el foroslot, de que alguien pudiera hacer algo similar con los coches de Pep. Solo dos personas se llevaron coches de competición de Pep.

De uno, que se quedó varios, me llega este escrito, que me emocionó, y lo quiero compartir!

Sam, buenas tardes. No he podido probar todavía los coches como me gustaría. Sólo he podido ver un poco más en detalle uno de los Toyotas rojos y tengo que reconocer que me parece una pasada con qué detalle está preparado, pese a las limitaciones de repuestos, motores, …., de hace más de 20 años. Te prometo que los voy a cuidad con mucho cariño y que, salvo aceite y engrasar de vez en cuando, los coches se van a quedar como están (salvo este Toyota, que voy a ver si localizo un espejo que le falta). Muchas gracias por todo.

Como dije en la entrada de las preparaciones, se puede aprender mucho de como preparar un coche, rodando, disfrutando de coches preparados..........que no suelen ser caros, suelen rodar muy bien, y son una fuente inacabable de información, porque allí, en ese coche, esta plasmado el saber del preparador.

Gracias Victor, porque aunque me sabe mal vender los coches de carreras de Pep, ya no te digo malvenderlos, por lo menos se que se quedan en muy buenas manos!

Vamos al foroslot

 

Nos vemos este sabado y domingo en la mayor feria de slot del país.

Col.lecció fotogràfica Pep Torras. Cada dia, una foto de slot........una foto de carreres!